dilluns, 26 de setembre del 2016

Transcribim un correu que ens han enviat a la popular del Pi, per tal de compartir un llibre:

"Hola bona gent, acabo de llegir un assaig vers el món literari de na Maria-Mercè Marçal , MARIA-MERCÈ MARÇAL L'ESCRIPTURA PERMEABLE de Caterina Riba, i de debò he quedat poc més que fascinat.
 He de dir que ja en tenía ganes de saber més d'aquesta autora, ( quasi  bé mitificada ) doncs solament en tenia referencias de oídas i per la exitosa i gran rebuda de públic que va obtenir per la seva única novel.la : La passió segons Renée Vivien, que ara ja es obra amb desig de lectura.
 He descobert no solament a una poeta on s'endinsa en els arrels populars sinó també a una poesia plenament compromesa amb el feminisme i amb tot el ampli ventall de la lluita que com a dona, mare i persona compromesa ha tingut de cara a enaltir a la DONA.
 D'altra banda m'ha donat a conèixer i a saber de poeteses compromeses socialment amb la feminitat, de les quals no en sabía res... tot i que el seu bagatge es remonta al segle XV, com ara el Vita Christi de Isabel de Villena , així com altres autores ja més properes a nosaltres que ja  sonen un poc més , parlem de Maria-Antònia Salvà, Clemetina Arderiu, Rosa Leveroni, Maria Aurèlia Campmany i Carme Riera , Montserrat Roig i moltes poetes joves entre d'altres .  Cal també mencionar un apropament amb la obra de Federico García Lorca. També agrair el fet de poder lligar la seva obra amb poetes de fora de casa com ara EmilybDickinson, Charlote Perkins Gilman i Sylvia Plath.
 Així doncs aquest llibre m'ha aportat a més de la  coneixença vers a la poesia feta per dones  d'aquest pais amb clara voluntat reivindicativa , a una gran visió del món i de la biografía de Maria-Maercè Marçal i el seu entorn.
 Ara tinc el compromís de entrar-hi i gaudir de les seves lletres!"

 Els vostres subrallats:


MARIA MERCÈ-MARÇAL L'ESCRIPTURA PERMEABLE

Caterina Riba

 ... 5.3 " There are two of me now " Sylvia Plath

El tema de la personalitat fragmentada també apareix sovint en l'obra de Sylvia Plath, per a qui la difícil convivència amb ella mateixa suposà una gran font d'inquietud. La complexitat i la intensitat dels seus versos la convertirien en un dels referents ineludibles de Marçal, que l'esmenta en nombrosos articles i la incorpora a través de referències i cites directes en diversos dels seus poemes.
Sylvia Plath féu grans esforços per dur a terme el rol d'esposa i mare perfecta : es casà amb el poeta Ted Hughes i tingué dos fills, Frieda  i Nicholas.


MARIA MERCÈ-MARÇAL L'ESCRIPTURA PERMEABLE


Caterina Riba 

 pàg 135 









aqui una petita mostra :
Joana Raspall 8 contes i 18 poemes:


Us esta esperant......


També ens han portat DVD. Passeu per la Bibliopopular del PI. Us esperem





També ens han portat DVD. Passeu per la Bibliopopular del PI.
Bona tarda a mes a mes de llibres també ens han portat DVD,,, que potser podrien  interessar als amants de dissabtes tarda mirant pelis a casa.
Us adjuntem alguna foto de les ultimes coses que els nostres conveïn@s ens han portat a la biblio popular del Pi.







dissabte, 17 de setembre del 2016

Poemes i cançons : Enrique Morente i Leonard Cohen canten a Lorca

Ens a escrit en Jaume Pedret, per compartir un poema de Federico Garcia Lorca.:
 Jaume Pedret.Per usuari:
He tornat a ELL. Sempre hi torno a ELL... per a mi es el meu origen poètic, cercat per mi... En la infantesa/adolescència a l'escola no existía la poesia ni els poetes, i els pocs que ens arribaren, tots eren escollits pel règim fascista ...
En FEDERICO arriba a mi a la pubertad i em trasbalsa... tot el ROMANCERO GITANO serà la entrada sensual, onírica, màgica i dramàtica de  la seva poesia que mai més m'ha a abandona't .
Ara en situació de recapitulació  personal he pogut fer-me a mans altre vegada POETA EN NUEVA YORK , I he tornat a sentir les ales de mil papallones a l'estomac 
No cal dir que vos recomano el llibre i la seva poesia.

 Poema fet música : Enrique Morente canta a Lorca : Pequeño Vals Vienes

PEQUEÑO VALS VIENES

 En Viena hay diez muchachas,
un hombro donde solloza la muerte
y un bosque de palomas disecadas.
Hay un fragmento de la mañana
en el museo de la escarcha.
Hay un salón con mil ventanas.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals con la boca cerrada.

Este vals, este vals, este vals,
de sí, de muerte y de coñac
que moja su cola en el mar.

Te quiero, te quiero, te quiero,
con la butaca y el libro muerto,
por el melancólico pasillo,
en el oscuro desván del lirio,
en nuestra cama de la luna
y en la danza que sueña la tortuga.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals de quebrada cintura.

En Viena hay cuatro espejos
donde juegan tu boca y los ecos.
Hay una muerte para piano
que pinta de azul a los muchachos.
Hay mendigos por los tejados.
Hay frescas guirnaldas de llanto.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals que se muere en mis brazos.

Porque te quiero, te quiero, amor mío,
en el desván donde juegan los niños,
soñando viejas luces de Hungría
por los rumores de la tarde tibia,
viendo ovejas y lirios de nieve
por el silencio oscuro de tu frente.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals del "Te quiero siempre".

En Viena bailaré contigo
con un disfraz que tenga
cabeza de río.
¡Mira qué orilla tengo de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus piernas,
mi alma en fotografías y azucenas,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero, amor mío, amor mío, dejar,
violín y sepulcro, las cintas del vals.


 Poema fet música : Leonard Cohen canta a Lorca : Pequeño Vals Vienes


Els nostres subrrallats: Mario Benedetti

Petit homenatge a Mario Benedetti, en l’aniversari del seu neixement: Benedetti va néixer el 14 de setembre de 1920 a la localitat uruguaiana de Paso de los Toros , mori un diumenge 17 de maig de 2009 al seu domicili de Montevideo (Uruguai), a l'edat de 88 anys.


Els nostres subrrallats:

Us deixem en els nostres subratllats les primeres pàgines del «Cumpleaños de Juan Angel»
Crec que després de llegirles voldreu llegir tot el llibre.
Podeu descarregar el llibre en aquest enllaç. Val molt la pena

  EL CUMPLEAÑOS DE JUAN ANGEL. pdf 

a raúl sendic
Este viernes intacto se abre
en una habitación a ciegas
 
este veintiséis de agosto
a las siete y cincuenta
yo osvaldo puente empiezo por ser un niño
de miedo enterizo y ojos cerrados
y sobre todo de pies fríos
que sueña cuestabajo con dos tucanes
dos tucanes hermosos y balanceándose
de esos que sólo vienen en los almanaques
 
seguiré algunas horas siendo niño
 
ante todo una estricta composición de lugar
no todas las mañanas se cumplen ocho
agostos
y ahora vendrá la madre o sea mamá
con su sonrisa quieta
sus delgados brazos color flamenco
a decir
a volar
 
a romper el champán
sobre el barco del año
 
7
seguiré algunas horas
 
pero los postigos están cerrados
el día externo se limita a líneas perfectas
verticales luminosas
pequeñas concesiones que hace la sombra
poco menos que vencida
la oscuridad que ya no puede más
la pobre
 
quiere decir entonces que a esta altura tengo
los ojos otra vez receptivos
que el miedo compacto empieza a desfibrarse
que los tucanes quedaron allá arriba
y yo estoy aquí abajo con los pies fríos
 
buendía dice la madre o sea mamá
con su sonrisa quieta
su color de flamenco
y además cosa nueva con las piernas muy
juntas
y el largo cabello que se dobla en los hombros
 
cuidado que me estoy despertando
yo compatriota de ocho años
comienzo a joderme desde infante
a consolarme como
si vivir mereciera consuelo
 
sé que estoy lleno de parientes
de primos segundos
  8

padres equidistantes
grandes trinchantes y roperos y cómodas
sillas con abuelos
monopatines
hermanita
etcétera
 
tengo en la mano un naipesueño
no está mal pero sobre todo no está bien
debo acostumbrarme de una vez por todas al
vacío
y asimismo a la desbordante plenitud
 
cuidado mundo gente cosas cuidadito
que me estoy despertando
los hermosos tucanes se balancean aún
pero en su inminente desequilibrio ya no me
miran con su ojo lateral y admonitorio
 
yo compatriota de ocho años
traigo una serie completa de intenciones
que incluye las celestiales y las aviesas
un estuche de intenciones que todavía no he
abierto
porque entiéndanme apenas tengo ocho años
y eso significa caramelos de menta
bochones de colores en maraña
gaudeamus varios de dulce de leche
y maestras de guardapolvo blanco
de las que estoy condenado a enamorarme
nada más que para no defraudar a freud........

diumenge, 4 de setembre del 2016

Poemes i Cançons Maria del Mar Bonet canta a Miquel Àngel Riera:


Ens han enviat un poema a «Poemes i cançons». Gracies per compartir a Jaume Pedret i Juan
Llegir la poesia de Mique Ángel Riera a estat un dels últim esdeveniments ( 6/7 anys ) on la lectura m'ha fet al mateix sotrac de dolor i de plaer.... el dolor es tan fort per el immens PLAER QUE EM DONA...
Mai no donis fer finit... es un dels millor poemes de amor que m'han atravesad en cana el pit. Dir-li a l'estimat que mai et deixi de seduir, es una gran mostra de sensualitat i de desig .Vos recomano llegir a Miquel Àngel Riera.
Jaume Pedret


Poemes i Cançons Maria del Mar Bonet canta a Miquel Àngel Riera:


Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.
Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.
Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra,
del qual ara ja en deim miquelangelejar.
Defineix, davant meu, el signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,
apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.
del Llibre EL PIS DE LA BADIA: ObraPoètica Completa ( 1953-1993 ) Pàgina 17 Edicions del Salobre

Cliqueu l'enllaç: Mai Donis per Finit

Eduardo Galeano : La burocracia/3


El dia 3 de setembre va fer 76 anys que va neixer Eduardo Hughes Galeano

Els nostres subrrallats Eduardo Galeano:

La burocracia/3.
del Llibre : El Libro de los abrazos. Pag.30. Siglo XXI

En medio del patio de ese cuartel, había un banquito. Junto al banquito, un soldado hacía guardia. Nadie sabía por qué se hacía la guardia del banquito. La guardia se hacía porque se hacía, noche y día, todas las noches, todos los días, y de generación en generación los oficiales transmitían la orden y los soldados la obedecían. Nadie nunca dudó, nadie nunca preguntó. Si así se hacía, y siempre se había hecho, por algo sería.
Y así siguió siendo hasta que alguien, no sé qué general o coronel, quiso conocer la orden original. Hubo que revolver a fondo los archivos. Y después de mucho hurgar, se supo. Hacía treinta y un años, dos meses y cuatro días, un oficial había mandado montar guardia junto al banquito, que estaba recién pintado, para que a nadie se le ocurriera sentarse sobre la pintura fresca.

del Llibre : El Libro de los abrazos. Pag.30. Siglo XXI



LLUEVEN GATOS. EDUARDO GALEANO


El dia 3 de setembre va fer 76 anys que va neixer Eduardo Hughes Galeano


Els nostres subrrallats Eduardo Galeano


LLUEVEN GATOS. EDUARDO GALEANO


En la gran isla de Borneo, los gatos comían a las lagartijas, que comían a las cucarachas, y las cucarachas comían a las avispas, que comían a los mosquitos.
El DDT no figuraba en el menú.
A mediados del siglo veinte, la Organización Mundial de la Salud bombardeó la isla con descargas masivas de DDT, para combatir la malaria, y aniquiló los mosquitos y todo lo demás.
Cuando las ratas se enteraron de que también los gatos habían muerto envenenados, invadieron la isla, devoraron los frutos de los campos y propagaron el tifus y otras calamidades.
Ante el imprevisto ataque de las ratas, los expertos de la Organización Mundial de la Salud reunieron su comité de crisis y resolvieron enviar gatos en paracaídas.
En estos días de julio de 1960, decenas de felinos atravesaron el cielo de Borneo.
Los gatos aterrizaron suavemente, ovacionados por los humanos que habían sobrevivido a la ayuda internacional.
De Los hijos de los días, Siglo XXI, Buenos Aires, 2012.