Tornem amb Cinema al carrer.
Aquest divendres 22 a les 21 hores
Us esperem . Serà l'ultima sesiò
del 2017. Anem preparant les crispetes.
dilluns, 18 de setembre del 2017
dilluns, 17 d’octubre del 2016
Els nostres subrrallats: EL cocodrilo: Fiódor Dostoievski
Els Nostres subrrallats: Fiódor Dostoievski
Podeu baixar el llibre del següent enllaç:
https://mrpoecrafthyde.files.wordpress.com/2016/07/dostoievski-fiodor-el-cocodrilo.pdf
El cocodrilo
"En aquel
preciso momento un terrible alarido, que podría calificarse hasta de sobrenatural,
resonó en la sala. No sabiendo qué pensar, me quedé alelado, sin moverme de mi
sitio; luego, oyendo gritar también a Elena Ivanovna, me volví a
toda prisa.
¿Y qué diréis que vi?
Pues vi, ¡oh
Dios mío!, al infortunado Iván Matvieyich, a quien el cocodrilo había cogido por
la mitad del cuerpo con sus terribles quijadas, y, levantándolo en el aire, lo
zarandeaba horizontalmente en el espacio, sin dejar ver de su cuerpo otra
cosa que las
piernas que desesperadamente sacudía. En un instante desapareció del todo mi
pobre amigo y pariente. Pero, como yo permaneciera inmóvil, pude observar todos
los pormenores del accidente con apasionada atención, con la más viva
curiosidad que jamás sintiera, de suerte que os lo puedo referir punto por
punto.
"¡Qué
rabia pensé si me hubiese yo encontrado en el pellejo de Iván Matvieyich!"
Pero
volvamos a lo ocurrido. Poniendo en acción sus terribles quijadas, el
cocodrilo empezó por tirar de los pies del pobre Iván Matvieyich, y luego,
soltándolo un poco, porque mi sabio amigo pugnaba por escapar y se agarraba a
la bañera, se lo engulló hasta la cintura. Luego, soltándolo otro poco,
continuó engulléndoselo
de varias sentadas, poco a poco, de suerte que Iván Matvieyich fue
desapareciendo lentamente de nuestra vista.
Por último, de un bocado definitivo se tragó
el animal a mi sabio amigo todo entero y de modo que se podía ver cómo se lo
iba metiendo en el cuerpo.
Iba yo a
lanzar también un grito, cuando, por un pérfido juego de la suerte, el
cocodrilo, molesto sin duda por la inusitada enormidad de aquel bolo
alimenticio, hizo otro esfuerzo, y, al abrir por vez postrera sus formidables
fauces pudimos ver de nuevo el
apurado rostro de mi pariente, cuyos anteojos rodaron al fondo de la tina.
Hubiérase dicho que aquella cabeza humana sólo apareció de nuevo para lanzar
una suprema mirada sobre las cosas de este mundo y dar un último adiós a todas
las alegríasde esta vida.
Mas ni
siquiera tuvo tiempo de realizar ese designio. El cocodrilo, que había
recobrado bríos, hizo otro esfuerzo y se engulló definitivamente la cabeza.
Aquella reaparición y desaparición de una cabeza humana dotada aún de vida,
resultaba un espectáculo espantoso; pero, al mismo tiempo, quizá por la
rapidez de aquel escamoteo y por la caída de los lentes no dejaba de tener sus
ribetes de ridículo, por lo cual no me fue posible contener la
risa.................."
Sinopsis:
El cocodrilo :El cocodrilo es un cuento en el que nos encontramos una situación inverosímil y cómicamente grotesca: el funcionario Iván Matvéich, en una visita al Pasaje, (famosa galería de San Petersburgo), es engullido por un enorme cocodrilo. A partir de ese momento la historia cobra tintes esperpénticos y delirantes. El funcionario se queda a vivir en el interior del reptil. Su esposa no se toma muy bien el asunto y piensa en pedir el divorcio. El dueño del animal decide que la situación le valdrá para generar mayores ingresos. Su amigo (y narrador) Semión Semiónych nos dará cuenta a lo largo de la estrambótica narración de los avatares de este extraño episodio de un funcionario engullido por un cocodrilo. Le recrimina: ‘¿Pero quién le ha mandado meterse dentro de un cocodrilo?’ Aunque, el protagonista, lejos de sentirse asustado por su anómala situación, intentará sacar partido de ella. Su avaricia y ceguera le harán vislumbrar las ventajas de vivir en el interior de un cocodrilo llegando a afirmar: ‘Si no llego a ser un Sócrates, seré un Diógenes’...dilluns, 26 de setembre del 2016
Transcribim un correu que ens han enviat a la popular del Pi, per tal de compartir un llibre:
"Hola bona gent, acabo de llegir un assaig vers el món literari de na Maria-Mercè Marçal , MARIA-MERCÈ MARÇAL L'ESCRIPTURA PERMEABLE de Caterina Riba, i de debò he quedat poc més que fascinat.
"Hola bona gent, acabo de llegir un assaig vers el món literari de na Maria-Mercè Marçal , MARIA-MERCÈ MARÇAL L'ESCRIPTURA PERMEABLE de Caterina Riba, i de debò he quedat poc més que fascinat.
He de dir que ja en tenía ganes de saber més d'aquesta
autora, ( quasi bé mitificada ) doncs
solament en tenia referencias de oídas i per la exitosa i gran rebuda de públic
que va obtenir per la seva única novel.la : La passió segons Renée Vivien, que
ara ja es obra amb desig de lectura.
He descobert no solament a una poeta on s'endinsa en els
arrels populars sinó també a una poesia plenament compromesa amb el feminisme i
amb tot el ampli ventall de la lluita que com a dona, mare i persona compromesa
ha tingut de cara a enaltir a la DONA.
D'altra banda m'ha donat a conèixer i a saber de poeteses
compromeses socialment amb la feminitat, de les quals no en sabía res... tot i
que el seu bagatge es remonta al segle XV, com ara el Vita Christi de Isabel de
Villena , així com altres autores ja més properes a nosaltres que ja sonen un poc més , parlem de Maria-Antònia
Salvà, Clemetina Arderiu, Rosa Leveroni, Maria Aurèlia Campmany i Carme Riera ,
Montserrat Roig i moltes poetes joves entre d'altres . Cal també mencionar un apropament amb la obra
de Federico García Lorca. També agrair el fet de poder lligar la seva obra amb
poetes de fora de casa com ara EmilybDickinson, Charlote Perkins Gilman i
Sylvia Plath.
Així doncs aquest llibre m'ha aportat a més de la coneixença vers a la poesia feta per
dones d'aquest pais amb clara voluntat
reivindicativa , a una gran visió del món i de la biografía de Maria-Maercè
Marçal i el seu entorn.
Ara tinc el compromís de entrar-hi i gaudir de les seves
lletres!"
Els vostres subrallats:
MARIA MERCÈ-MARÇAL L'ESCRIPTURA PERMEABLE
Caterina Riba
... 5.3 " There are two of me now " Sylvia Plath
El tema de la personalitat fragmentada també apareix sovint
en l'obra de Sylvia Plath, per a qui la difícil convivència amb ella mateixa
suposà una gran font d'inquietud. La complexitat i la intensitat dels seus
versos la convertirien en un dels referents ineludibles de Marçal, que
l'esmenta en nombrosos articles i la incorpora a través de referències i cites
directes en diversos dels seus poemes.
Sylvia Plath féu grans esforços per dur a terme el rol
d'esposa i mare perfecta : es casà amb el poeta Ted Hughes i tingué dos fills,
Frieda i Nicholas.
MARIA MERCÈ-MARÇAL L'ESCRIPTURA PERMEABLE
Caterina Riba
pàg 135
També ens han portat DVD. Passeu per la Bibliopopular del PI. Us esperem
També ens han portat DVD. Passeu per la Bibliopopular del
PI.
Bona tarda a mes a mes de llibres també ens han portat
DVD,,, que potser podrien interessar als
amants de dissabtes tarda mirant pelis a casa.
Us adjuntem alguna foto de les ultimes coses que els nostres
conveïn@s ens han portat a la biblio popular del Pi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





